Veïna no estàs sola! Solidaritat i poder popular per afrontar la crisi sanitària

Veïna no estàs sola! Solidaritat i poder popular per afrontar la crisi sanitària

La Covid19 ens aboca a una crisi que ens recorda a la del 2008, de la qual encara no ens havíem recuperat. Però per sort hi ha espai per l’esperança. Les classes populars veiem de nou que només ens tenim a nosaltres i, si no preparades, ja estem experiementades i organitzades, gràcies a les estructures populars construides els últims anys

Arran de la pandèmia provocada per la Covid-19 i l’estat d’alarma en què vivim des de fa ja més de dos mesos, estem a les portes d’una crisi sense precedents. Segons les últimes dades, a Catalunya ja tenim més de 650.000 persones afectades per ERTO, el Departament de Treball parla de 80.000 treballadores i treballadors que porten sense cobrar res des del 15 de març.

Són dades esgarrifoses que ens fan recordar la crisi econòmica del 2008, de la que encara no havíem sortit i que s’ha cobrat vides desesperades enfront de la situació de perdre la llar per no poder-la pagar. Més d’un milió de famílies desnonades en poc més d’una dècada no és per fer broma. Són milions de persones amb les seves vides truncades per una situació sobrevinguda de la qual costa molt sortir-ne. Quan ho has perdut tot i t’has d’enfrontar a sous precaris, contractes temporals i a una especulació en alça del preu del lloguer, és pràcticament impossible aixecar el cap.

A causa d’això en els últims anys hem vist com a cada barri, poble i ciutat, la gent s’organitzava per defensar les seves llars. Hem vist com cada cop més, som les persones afectades i el jovent més combatiu amb el seu futur en joc, les que a peu de carrer, defensàvem la vida davant d’una precarietat que no s’aturava. Ho fèiem, fem i farem, teixint xarxa de solidaritat, protesta i lluita, portant l’autoorganització i la solidaritat per bandera.

En aquest marc social hem arribat fins aquí. L’entrada a les nostres vides del coronavirus, l’estat d’alarma i el confinament, que com a efecte directe sobre la classe treballadora és la pèrdua clara d’ingressos a causa de la parada de l’activitat econòmica. ERTOs, EROs i destrucció d’autònoms i petites empreses. Això deriva de nou a veure créixer les cues als repartiments d’aliments, els serveis socials desbordats i el nombre de famílies desposseïdes.

Però per sort hi ha espai per l’esperança. Les classes populars veiem de nou, com només ens tenim a nosaltres per sortir d’aquesta situació i, si no preparades, ens agafa experiementades i organitzades, gràcies a les estructures populars construides els últims anys.

Només començar el confinament, hem vist o estat protagonistes, de com a molts barris, pobles i ciutats es començaven a organitzar Xarxes de Suport Mutu per donar resposta a les necessitats de milers de famílies que l’Estat ha tornat a deixar de banda. Un teixit comunitari que posa la vida al centre, dedicant-se a fer un servei humanitari més que necessari, que fa realitat la frase: veïna no estàs sola.

‘’Tranquil·la, ja no estàs sola’’, van ser les primeres paraules que vaig sentir, fa vuit anys, quan vaig trepitjar per primera vegada una assemblea de la PAH. La PAH que des de 2009 ha donat resposta i posat llum en la vida de milers de famílies per tot l’estat, prioritzant el suport mutu i l’acció comunitària, com a base de la seva força com a moviment social referent en la lluita pel dret a l’habitatge.

Perquè si hi ha una cosa que la fa forta, és la gent que una vegada arriba desemparada a la PAH, converteix el sofriment en coratge, per a defensar la seva llar i la de les altres.Les mesures i ajuts promogudes pels governs en materia d’habitatge durant l’estat d’alarma son claramente insuficients i deixen a molta gent fora. Per això, les PAHs de Catalunya ens hem posat a disposició de totes les Xarxes de Suport Mutu que s’estan creant arreu del territori.

Volem compartir la nostra experiencia, coneixement i recursos en matèria d’habitatge, per seguir donant resposta a les veïnes que s’estàn adreçant a les Xarxes de Supoet Mutu i es troben que no poden pagar el lloguer, la hipoteca o els subministraments bàsics, que estan ocupant un pis o que tenen por de ser desnonades.

Només amb un moviment popular i que se sosté amb la capacitat de cuidar-nos les unes a les altres, podrem guanyar la lluita pel dret a l’habitatge. Recordeu: Veïna no estàs sola!

Deja una respuesta

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.